SORTIDA AL MONTSENY

El dia 15 d’octubre ens vam llevar molt d’hora per anar al Montseny. A les 8 del matí començava la nostra aventura.

El trajecte amb autocar va ser llarg, però quan vam arribar a la Font de Passavets vam esmorzar per agafar forces. Abans de començar a caminar vam fer un petit treball.

Al principi la pujada era dreta i amb ziga-zaga. Alguns per escurçar el camí van decidir pujar pel dret.

Mentre pujàvem vam trobar neu i ens vam endur alguna relliscada. N’hi havia força per ser tardor. Tot i tenir fred, no vam dubtar ni un segon per fer una batalla de boles de neu. Alguns van fer un concurs de boles gegants i els guants ens van quedar molls i les mans vermelles i fredes.

Quan ja estàvem a punt d’arribar al Turó de l’Home vam veure els pous de glaç. Després vam parar al mirador des d’on vam veure el Golf de Roses.

Després de dues hores pujant, per fi, vam fer el primer cim: el Turó de l’Home (1706m). Allà hi feia molt de vent i l’aire era molt fred, però res ens va impedir observar el magnífic paisatge.

Així doncs, vam continuar amb el nostre treball del Montseny i amb l’ajuda de la brúixola vam situar els Pirineus al Nord, a l’Oest el Matagalls, al Sud Montserrat i a l’Est el Mar Mediterrani. També vam poder veure muntanyes conegudes i properes com el Bassegoda i el Puigmal, i ciutats com BarcelonaGirona i Llagostera que ens van fer molta il·lusió.

Més tard, vam carregar les motxilles de nou i vam baixar a trobar la carretera, al coll Sesbasses per dirigir-nos a les Agudes (1706m). Abans de començar a caminar, les mestres ens van avisar que era un camí fàcil, però amb moltes pedres i roques que algunes estaven molles i glaçades. Vam fer tota la ruta en fila índia i amb precaució per no despistar-nos i caure. Després vam travessar la tartera i vam arribar al Coll de les Agudes (1647m). Allà hi vam dinar plegats  i quan vam acabar vam jugar una estona amb la neu.

Seguidament, vam enfilar el camí de tornada. Era un camí estret, humit, fangós i pedregós al mig d’una bonica fageda. La neu gairebé s’havia fos i el fred havia minvat. De tant en tant, algun cop de cul ens acompanyava.

A mig camí, vam trobar la font de Briançó i vam aprofitar per fer un bufet i observar la vegetació. Vam continuar baixant fins a arribar a un pont de fusta que travessa la Riera de Santa Fe on acabava la nostra circular a la font de Passavets. Per últim, vam aprofitar el temps que ens sobrava per jugar i omplir-nos les panxes amb una coca ensucrada. Ben cansats, molts vam agafar el son fins a arribar a Olot.

Caquis, Til·lers i Nogueres

FOTOS